CONTINGUT DE LA XARLA "FOMENTAM LA CONVIVÈNCIA"

Aquí podeu trobar els continguts de la xarla:

Al final trobareu una sèrie d'enllaços que poden ser d'utilitat.

FOMENTAM LA CONVIVÈNCIA DEL GRUP

CEIP NOVACABANA Educació Infantil 4 ANYS B Curs 2019-20

1. El per què d'aquesta xarla? Quin objectiu té?

   Aquesta xarla sorgeix de la necessitat de la implicació de les famílies en els diferents processos de desenvolupament dels vostres fills i filles (motriu, emocional, autonomia, relacional-social, natural i cultural, matemàtic, artístic, musical, lectoescriptor,...). En aquest cas, més bé, em vull centrar en el desenvolupament emocional - social.
2. Què hi trobam en el currículum sobre això?

   Hi trobam els següents objectius a diferents àrees. Àrea 1: Coneixement de si mateix i autonomia personal Regula l'expressió de sentiments i emocions. Imatge ajustada i positiva de si mateix (possibilitats i limitacions). Mostra hàbits de benestar i salut. Es relaciona positivament amb els altres. Respecta les característiques dels altres. Respecta les normes. Àrea 2: Coneixement de l'entorn Estableix relacions d'afecte, respecte i generositat amb tots els companys de l'aula. Com podeu veure, trobam objectius a diferents àrees relacionats amb la temàtica que esteim tractant: sentiments i emocions, relacions positives, respecte, afecte, normes,... Així que anem per feina.

3. Què és el què volem?

Volem que l'infant es desevolupi emocionalment en el màxim de les seves possibilitats perquè sabem que aquest desenvolupament emocional influeix positivament en les seves relacions i en els seus resultats acadèmics. És a dir, som més feliços i aprenem més.

4. Què és el que passa?

   Els nostres fills i filles estan en el començament del desenvolupament de la seva intel.ligència emocional i encara no en saben gaire: No saben identificar les pròpies emocions. No saben expressar els propis sentiments. No saben posar-se en el lloc de l'altre: no entenen ni respecten l'altre. No saben regular les seves emocions: a vegades es reprimeixen, altres es desborden. Aquest fet, fa que sorgeixin conflictes. A més, d'altres raons que més envant exposaré. El que sí, ens queda clar que és necessari educar en emocions.
5. Com podem treballar les emocions?

Identificar les emocions: són molt útils les preguntes de Què sents? Com et sents? És important explicar-les i anomenar-les pel seu nom: alegria, ira, por, ràbia, pena, gelosia,... Comprendre les emocions: Per què et sents així? (per entendre les pròpies emocions) Com creus que se sent l'altre? (per entendre les emocions dels altres – empatia). Expressar les emocions: T'agrada sentir-te així? Com ho explicaries el què et passa? És important que els altres ens comprenguin. Controlar les emocions: Què pots fer per controlar el que sents? El fet de no controlar les nostres emocions ens fan actuar de manera incorrecte. (conflictes) Gestionar les emocions: Què pots fer per canviar i sentir-te millor? Qualsevol situació quotidiana és bona per treballar el desenvolupament emocional. Caldrà aturar i deixar allò que esteim fent per a través del diàleg posar-hi consciència, parlar, dialogar, explicar, reflexionar, guiar, reconduir,... en definitiva els ajudam i ensenyam a créixer. Aquesta és la nostra feina, com a pares i mares.

6. Els conflictes. Les pràctiques restauratives

   Els conflictes formen part de la vida quotidiana i de les relacions socials pel simple fet que no tothom sent i interpreta una situació de la mateixa manera. A més, com hem dit abans, els infants en aquestes edats encara no identifiquen, coneixen, expressen, controlen ni regulen les seves emocions, la qual cosa fa que sorgeixin els conflictes. Les pràctiques restauratives posen l'atenció en la ressolució del conflicte de la següent manera: Són un procés de reparació del dany, per a que aquest sigui restaurat, així com la relació personal sigui restablerta i reconstruïda. Cerca la prevenció. Posa l'èmfasi en la responsabilitat de cada persona. No utilitza càstigs vists com a càstigs.
7. Com aplicar la pràctica restaurativa?

   Hi ha diferents tipus de pràctiques restauratives: declaracions afectives, preguntes afectives, petites reunions espontànies, cercles o reunions formals. En el cas dels nostres infants, per les seves edats, pel grau de senzillesa, immediatesa, informalitat,... es recomana aplicar les petites reunions espontànies. A més, les petites reunions espontànies ajuden a tenir una visió més clara de la intensitat i complexitat del conflicte. Es du a terme de la següent manera: Es reuneixen les dues parts del conflicte en un lloc tranquil i amb la mediació de l'adult es plantegen per torns una sèrie de preguntes (és el racó boca – orella). Què ha passat? Com t'has sentit? Identificar emocions. Com et sents pel què ha passat? Comprendre emocions. Què pensaves – senties abans del què ha passat? Comprendre emocions. Què has pensat després del què ha passat? Expressar emocions. Què pots fer per arreglar - millorar la situació? Control emocions. Què necessites per millorar la situació? Control emocions. Què podem fer per sentir-nos millor? Gestionar emocions. Com es pot veure, les pràctiques restauratives estan íntimament relacionades amb el treball de les emocions, abans esmentat, van de la mà.
8. Algunes qüestions de les pràctiques restauratives

   Miram als ulls quan parlam: m'ajuda a connectar. Ens posam a la mateixa alçada: em fa sentir a prop teu. Escoltam sense interrompre i sense jutjar: em fa sentir segur. Parlam amb un to de veu amable: em fa sentir valorat.
9. Els acords – pactes. El compromís. El seguiment

S'ha de fer un seguiment dels acords apresos amb l'ajuda de la família i la mestra, per això és tan necessària la coordinació. Aquests pactes són un compromís que s'han d'anar revisant dins els terminis acordats, sempre des de la confiança. Si els acords s'aconsegueixen es celebra la capacitat de gestionar els conflictes mitjançant el diàleg, si queden aspectes per resoldre es plantegen noves accions.

10. El joc (joc lluites)

    El joc infantil, a més de ser una activitat per gaudir, és un mitjà per aprendre, per això té un extraordinari valor educatiu i contribueix al desenvolupament de l'infant en tots els aspectes, i per tant, en el que aquí esteim tractant, en el desevolupament emocional i de la convivència, també. El joc és una activitat universal, antropològica i ancestral, es dóna a totes les cultures, forma part de la condició humana i col.lectiva. El joc: És un mitjà de socialització, expressió i comunicació. Permet conèixer-se a sí mateix i als altres. (desenvolupament emocional) Promou la imaginació. És ficció i simulació. És fer com si... Fa possible un món de fantasia on els desitjos es poden fer realitat. Proporciona plaer i diversió. Implica acció i participacio activa de l'infant. És lliure, espontani i natural. L'infant juga aquí i ara. El que l'interessa és la pròpia conducta i no el resultat o producte d'aquesta. Tipus de jocs: de falda i de contacte, de construcció, individuals, jocs d'exploració, jocs motrius, jocs motricitat fina, jocs d'imitació, joc simbòlic o de ficció (aquí entra el de lluites), jocs socials o col.lectius, jocs de competició, jocs de regles,... Contribueix al desenvolupament afectiu i emocional: ja que permet a l'infant canalitzar les seves emocions per poder-les controlar (desenvolupament emocional). - L'infant pot invertir els rols de la vida real i tenir tot el poder que té l'adult. Així experimenta diferents tipus de plaer: plaer sensoriomotor, plaer de ser causa i provocar uns efectes, plaer de crear i destruir, plaer de fer allò que està prohibit. - L' infant expressa els seus sentiments, pors, desitjos, fantasies a través de la representació simbòlica. (desenvolupament emocional). - L'infant elabora experiències traumàtiques (havent estat castigat juga a castigar). - L'infant expressa i satisfà impulsos agressius, on l'adult ha d'ajudar-lo a elaborar-los de manera positiva (desenvolupament emocional – pràctiques restauratives). - L'infant expressa i satisfà impulsos sexuals. - L'infant s'identifica amb l'adult (jocs de dramatització de rols). A mode de resum, sobre el joc, sabem que en els infants entorn els 4-5 anys, es desperta la necessitat d'experimentar al voltant de l'impuls de protecció, defensa i refugi. A més, en aquesta edat, es desenvolupa l'impuls intern d'experimentar la lluita entre iguals: amidament de forces, el coneixement dels límits i de la pròpia força física i psicològica. És el joc simbòlic el que permet aquesta exploració de la força i la rivalitat de manera saludable. Com? L'adult pot oferir situacions preparades: escenificacions, jocs amb regles, jocs d'opisició, representacions,... on els infants, en una situació guiada, puguin experimentar diferents rols, personatges,... Els estris de lluita (espases, escuts,...) són un suport formal al servei del joc simbòlic. És important que els límits establerts siguin ben clars, per tal que les lluites siguin saludables i gratificants.
11. La televisió

    El primer que vull dir que la televisió en sí mateixa no és ni bona ni dolenta. La televisió és una font de socialització per a l'infant que influeix directament en el seu desenvolupament emocional. La imitació i la identificació de l'infant (que són inconscients) es donen per l'adopció de pautes de conducta i actituds de les persones significatives per a ells. Els seus efectes sobre el desenvolupament dels nostres fills deprendrà de: El tipus de continguts: pot oferir models de conducta inadequats (violència, estereòtips,...). La capacitat de l'infant de comprendre el què està succeint a la pantalla: els infants més petits no són capaços de reconèixer el caràcter fictici i creuen que els protagonistes existeixen i que els succesos que conten aquests protagonistes succeeixen en la realitat. A mode de resum, sobre la televisió, sabem que els infants aprenen a imitar i a identificar-se a través de la televisió amb els seus personatges preferits i amb els valors, actituds i comportaments que transmeten. Per tant, els hem d'oferir continguts que promoguin l'adquisició de conductes positives. Com? Seleccionar els programes-pel.lícules i els seus continguts prèviament, sempre tenint en compte que siguin apropiats per al nivell de desenvolupament de l'infant i que siguin aptes. Veure els programes-pel.lícules junts. Comentar el contingut, criticant els aspectes negatius i reforçant els positius. Relacionar els valors personals i familiars amb els que veuen a la televisió. Assenyalar els valors positius com la cooperació, l'amistat... Ajudar-los a distingir la realitat de la ficció. Relacionar el que veuen amb situacións reals. Ajudar-los a desenvolupar un esperít crític envers la televisió. Ens pot servir de guia, el sistema internacional de classificació per edats recomanat a l'hora de veure un programa o pel.lícula: Totes les edats: el contingut és apte per a totes les edats. Majors de 7 anys: el contingut pot mostrar violència, diàlegs forts i escenes de por. Majors de 13 anys: el contingut mostra violència més explícita, paraules inadequades, consum d'alcohol i tabac, ús prolongat d'armes i escenes de por intensificades. Majors de 16 anys: el contingut mostra l'ús de drogues, referències sexuals, sang i paraules molt fortes. Majors de 18 anys: el contingut mostra escenes de nuesa prolongada, relacions sexuals i molta violència.
12. Una petita reflexió sobre el desenvolupament emocional, el joc i la televisió

Si tenim present, que: per una banda, l'infant no sap identificar, comprendre, expressar, controlar ni gestionar les seves emocions ni les dels altres. per una altra banda, cada infant sent i interpreta una mateixa situació de diferent manera. per una altra banda, l'infant no distingeix la realitat de la ficció. per una altra banda, l'infant es fixa en la pròpia conducta i no en els resultats d'aquesta. per una altra banda, l'infant necessita experimentar l'amidament de forces, el coneixement dels límits i de la pròpia força física i psicològica, així com necessita expressar l'impuls agressiu, de protecció, defensa i refugi, i ho fa, a través del joc simbòlic i concretament a través del joc de lluites. Per una altra banda, l'infant imita i s'identifica amb els seus personatges preferits i amb els valors, actituds i comportaments que transmeten, a través de la televisió,... És ben natural que entre els infants es donin conflictes, i és aquí, on nosaltres, els adults, jugam un paper fonamental (intervenció, modelatge, transmissió de valors, actituds, normes,...).

13. Situacions en què es podem trobar davant un conflicte

Quan he estat involucrat directament en un coflicte ho he de dir a un adult, per tal de demanar ajuda. Quan he vist un conflicte ho he de dir a un adult, per tal de demanar ajuda. Quan se m'encomana participar en un conflicte, m'he de negar i ho he de dir a un adult, per tal de demanar ajuda. Hem de fer feina per tal de transmetre aquests valors als nostres fills i filles.

14. Petites consideracions

    Les persones no s'etiqueten. Els conflictes no es generalitzen ni es personalitzen. Quan demanam a un infant un determinat comportament, s'ha de concretar perquè ell sàpiga el què ha de fer (portar-se bé és massa general). Cada infant és diferent i es comporta de manera diferent en funció d'on és i en funció de amb qui està (rols).
15. A mode de conclusió i seguiment

Esper la vostra col.laboració amb mi en relació a aquest tema. Confiï en la vostra implicació posant en pràctica aquestes estratègies (treball emocional i pràctiques restauratives) amb els vostres fills i filles en diferents situacions – conflictes. Desig una profunda reflexió per part vostra sobre els jocs dels vostres fills i filles, així com dels programes de TV que veuen (videojocs, dispositius mòbils, tablets,...) Pot ser, que vos aneu una mica remoguts, no era el que pretenia, el què si pretenc es crear conflictes cognitius en vosaltres. Aquests conflictes cognitius ens fan qüestionar, ens desperten la curiositat i ens condueixen a nous descobriments, en definitiva ens ajuden a evolucionar i a créixer. Des de la consciència, el cor, la reflexió i l'amor és des d'on podem ajudar als nostres fills i filles a preparar-se per a la vida.

Gràcies per la vostra presència i escolta.

Tutora: Antònia Huertas Campins

Enllaços d'utilitat:

• Com podem educar en emocions? Nati Bergadà
• Convivexit (Mirar la presentació - Arreglant amics - Ceip S'Olivera)- Pràctiques restauratives
• El joc infantil. Institut Obert de Catalunya
• 2 articles: Cómo influye la televisión en los niños? El papel de los padres frente a la televisión