LLENGUATGE I COMUNICACIÓ: LA LECTURA

Hola famílies!

Tal com vos vaig dir, vos faré arribar informacions de diferents temes claus per al desenvolupament de l'activitat educativa, que durant el curs no he pogut dur a terme. I és en el Currículum de l'Educació Infantil a les Illes Balears establert en el Decret 71/2008, de 27 juny on es concreten els ensenyaments mínims del segon cicle de l'Educació Infantil.

Podeu trobar el currículum aquí: Currículum de l'Educació Infantil a les Illes Balears

En aquesta entrada em vull centrar en la lectura. L'Àrea III de l'esmentat currículum fa referència a aquest aspecte i en diu el següent:

ÀREA III DE LLENGUATGES: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ

Introducció

Aquesta àrea de coneixement i experiència pretén també millorar les relacions entre l’infant i el medi. Les diferents formes de comunicació i representació serveixen de nexe entre el món exterior i l’interior, ja que són instruments que fan possible la representació de la realitat, l’expressió dels pensaments, necessitats, sentiments i vivències i les interaccions amb els altres.

En l’etapa d’educació infantil s’amplien i diversifiquen les experiències i les formes de representació que els infants elaboren des del seu naixement. Treballar educativament en la comunicació implica potenciar les capacitats relacionades amb la recepció i interpretació de missatges, i les dirigides a emetre’ls o a produir-los, contribuint a millorar la comprensió i l’expressió del món de forma personal, imaginativa i creativa. Aquestes mateixes capacitats posen la base per a l’adquisició de les futures competències bàsiques durant l’escolarització obligatòria. Per a potenciar aquests aprenentatges, cal que des dels primers mesos de vida de l’infant s’afavoreixin les interaccions amb els altres, ampliant les que ja es donen en el si de la família.

Les diferents formes de comunicació i representació que s’integren en aquesta àrea són: el llenguatge corporal, el llenguatge verbal, el llenguatge artístic, el llenguatge audiovisual i de les tecnologies de la informació i de la comunicació. En tots ells l’infant haurà d’acomodar els codis propis de cada llenguatge a les seves intencions comunicatives, aproximant-se a un ús cada cop més personal i creatiu d’aquests llenguatges.

El llenguatge corporal té a veure amb l’ús del cos amb una intenció comunicativa i representativa. Les primeres intencions comunicatives es donen a través del gest, la mirada, el plor i la rialla... Resulta molt interessant la consideració del joc simbòlic i de l’expressió dramàtica com a manera de manifestar la pròpia afectivitat i de donar compte del coneixement del món.

Per altra part, el llenguatge oral és especialment rellevant en aquesta etapa, és un objectiu en si mateix i l’instrument per excel·lència d’aprenentatge, de regulació de la pròpia conducta i de manifestació de vivències, sentiments, idees, emocions, necessitats, etc. La verbalització, l’explicació en veu alta d’allò que estan aprenent, d’allò que pensen i senten, és una eina imprescindible per a configurar la identitat personal, per conèixer, per aprendre a fer, a ser i a conviure.

En el segon cicle de l’educació infantil es pretén que els infants descobreixin i explorin els usos de la lectura i de l’escriptura, despertant i afermant el seu interès per ells. Des de ben petit, l’infant està en contacte amb la llengua escrita i s’interessa per conèixer el significat de símbols i informacions que troba al seu entorn. L’ensenyament dels processos de la lectura i de l’escriptura ha d’aprofitar aquest interès, oferint als infants abundància de missatges i comunicacions de tot tipus per a iniciar-los en el coneixement d’algunes propietats del text escrit, de les seves característiques convencionals i de l’adquisició gradual dels mecanismes de la lectura i de l’escriptura. És important que aquest aprenentatge sigui sempre significatiu i funcional, que les activitats tenguin sentit, que afavoreixin el coneixement pràctic d’ells mateixos, dels altres i del món que els envolta.

La literatura juga un paper dinamitzador dels contextos comunicatius. Els contes (explicats pel professorat, sentits, visionats…), de tradició cultural de la nostra comunitat o d’altres llocs del món, les cançons, dites, embarbussaments, poemes… tenen un fort component lúdic i introdueixen els infants en móns fantàstics o possibles, potencien la seva imaginació i les eines d’interpretació de la realitat.

El llenguatge contribueix al desenvolupament integral dels infants i els diferents llenguatges es desenvolupen de forma integrada amb els continguts de les dues primeres àrees (Àrea I Coneixement de si mateix i autonomia personal i Àrea II Coneixement de l'entorn). Són, a més, instruments de relació, regulació, comunicació i intercanvi i l’eina més potent per expressar i gestionar les pròpies emocions i per representar la realitat. Com a productes culturals, són instruments fonamentals per elaborar la pròpia identitat cultural i apreciar la d’altres grups socials.

Donat el caràcter globalitzat d’aquesta etapa, la relació entre els diferents llenguatges és estreta i no poden tractar-se de forma aïllada. Igualment, cal tenir en compte que la distribució en blocs de continguts respon únicament a criteris organitzatius.

Objectius generals

En relació amb l’àrea de llenguatges: comunicació i representació, la intervenció educativa en el primer i segon cicle de l’educació infantil es dirigirà al desenvolupament de les següents capacitats:

1. Utilitzar la llengua com a instrument de comunicació, de representació, aprenentatge, plaer i expressió, i valorar la llengua oral com un mitjà de relació amb els altres i de regulació de la convivència.
2. Expressar emocions, necessitats, sentiments, desitjos, idees i fantasies mitjançant la llengua oral i a través d’altres llenguatges, triant el que millor s’ajusti a la intenció i a la situació i servint-se de forma progressiva del gest, el moviment, paraules, imatges, sons…
3. Adquirir progressivament els recursos conversacionals necessaris per a la comunicació amb els altres, augmentant el bagatge lèxic i ajustant cada cop més el missatge als diferents contextos i interlocutors.
4. Comprendre, reproduir i recrear alguns texts orals, literaris i de tradició cultural mostrant actituds de valoració, plaer i interès cap a ells.
5. Iniciar-se en els usos socials de la lectura i l’escriptura explorant el seu funcionament en contextos significatius i valorant-les com a instrument de comunicació, informació i plaer.

Continguts

Bloc 1. Llenguatge verbal

Escoltar, parlar i conversar

• Utilització i valoració progressiva de la llengua oral per relacionar-se, evocar i relatar fets, explorar coneixements, expressar i comunicar idees, opinions, necessitats, sentiments, interessos i vivències i per ajudar-se en la regulació de la pròpia conducta i de la dels altres.
• Ús progressiu, segons l’edat, de lèxic variat i cada cop més precís, estructurant les frases de forma apropiada, amb entonació adequada i pronúncia clara.
• Participació, iniciativa i escolta activa en situacions habituals, reals i funcionals de comunicació, acomodant progressivament els enunciats als formats convencionals, als contextos i als interlocutors, amb interès i iniciativa per enriquir les pròpies produccions orals. Comprensió de les intencions comunicatives dels adults i d’altres infants en situacions de la vida quotidiana
• Actitud d’escolta i respecte cap els altres en diàlegs i converses col·lectives, utilitzant adequadament les normes i convencions socials que regulen l’intercanvi lingüístic: torn de paraula, escolta amb atenció i respecte, to de veu, fórmules de cortesia… i amb una actitud positiva envers la comprensió i producció de missatges en llengua catalana, pròpia de les Illes Balears.
• Atenció i interès envers els textos i narracions orals de tradició cultural (poesies, embarbussaments, endevinalles...) i pels missatges i relats orals produïts per mitjans audiovisuals.

Aproximació a la llengua escrita

• Aproximació i valoració de la utilitat de la llengua escrita com a mitjà de comunicació, informació i plaer, mostrant interès per explorar els seus elements i utilitzant el vocabulari específic per a referir-se als elements bàsics que configuren el text escrit: títol, portada, il·lustració, paraula...
• Diferenciació entre les formes escrites i altres formes d’expressió gràfica,  discriminació fonètica i iniciació al coneixement del codi escrit a través de la identificació de paraules i frases escrites significatives i usuals, percebent semblances i diferències entre elles.
• Observació, manipulació i ús, gradualment autònom, de diferents suports de la llengua escrita: llibres, revistes, diaris, cartells, etiquetes, mitjans audiovisuals i informàtics... com a eines d’aproximació a les característiques del llenguatge escrit i per obtenir informació, utilitzant de forma progressivament ajustada la informació que proporcionen.
• Narracions, explicacions, instruccions o descripcions llegides per altres persones: interès i atenció en l’escolta de textos llegits pels altres.
• Iniciació a l’ús de l’escriptura i la lectura amb finalitats reals, funcionals, pràctiques i significatives, mitjançant diverses tipologies textuals senzilles i segons la maduresa de cada infant, mostrant interès i disposició per l’ús de convencions del sistema de la llengua escrita (linealitat, orientació, organització de l’espai, traç...), i mostrant gust i interès per la producció de missatges amb traç cada cop més precís i llegible.

Aproximació a la literatura

• Els textos: escolta i comprensió de textos de tipologies diverses, tradicionals i contemporanis (contes, relats, rondalles, llegendes, poesies, rimes o endevinalles, dites, refranys, embarbussaments...) com a font de plaer i d’aprenentatge, mostrant interès per fer-ho.
• Interès per compartir interpretacions, sensacions i emocions provocades per les produccions literàries.
• Recitació de textos de caire poètic, de tradició cultural o d’autor, mostrant plaer per les sensacions que produeixen el ritme, la rima i la bellesa de les paraules.
• Participació creativa en jocs lingüístics per a divertir-se i per a aprendre.
• Dramatització de textos literaris senzills, mostrant interès i plaer per expressar-se amb l’ajuda de recursos extralingüístics.
• Utilització de la biblioteca amb respecte i cura, valorant-la com un recurs informatiu, d’entreteniment, plaer i recerca.
• Cura dels llibres i contes i desig per utilitzar-los de manera autònoma.

Bloc 4. Llenguatge corporal

• Descobriment i experimentació de gestos i moviments com a recursos corporals per a l’expressió i la comunicació de sentiments, emocions, estats d’ànim i necessitats, mostrant confiança en les pròpies possibilitats expressives.
• Utilització de les possibilitats motrius del propi cos en relació a l’espai i el temps amb intenció comunicativa i mostrant-hi gust i interès.
• Representació espontània de personatges, fets i situacions en jocs simbòlics, individuals i compartits. Participació en activitats de dramatització, danses, joc simbòlic i altres jocs d’expressió corporal (jocs individuals i compartits, joc lliure i joc reglat).
• Gust per l’assistència a representacions dramàtiques.

Què diu el currículum d'Infantil pel que fa a l'aprenentatge de la lectura? 

Pel que heu pogut llegir diu, que els infants en Infantil han de treballar:

1. La iniciació a l’ús de l’escriptura i la lectura amb finalitats reals, funcionals, pràctiques i significatives, mitjançant diverses tipologies textuals senzilles i segons la maduresa de cada infant, mostrant interès i disposició per l’ús de convencions del sistema de la llengua escrita (linealitat, orientació, organització de l’espai, traç...), i mostrant gust i interès per la producció de missatges amb traç cada cop més precís i llegible.

Com es du a terme el procés d'aprenentatge de la lectura? Què en diu la teoria?

La relació entre la llengua oral i la llengua escrita és fonamental en l'aprenentatge del codi escrit, especialment en una llengua amb una escriptura de base alfabètica com la nostra.

També tornar a dir, que llegir i escriure són activitats diferents, ja que un mateix subjecte assumeix una posició diferent quan desenvolupa el rol de lector i el rol d'escriptor. Però, són processos que estan interrelacionats i enforteixen mútuament el seu aprenentatge. 

Dit això, podem anar al que ens pertoca, la lectura:

Què és llegir?
Llegir és el procés mitjançant el qual es comprèn el text escrit.
Hem de tenir present que llegim per algun motiu, per alguna finalitat. 

Si bé no es coneixen amb precisió els procés de lectura, és a dir, els passos que segueix l'infant per aprendre a llegir, tot i axí es poden descriure els trets generals i agrupar els comportaments dels infants en diferents fases o etapes: 

1. NO DIFERENCIADA - INDIFERENCIADA: 
Les lletres són objectes, no signifiquen. La informació és deduïda del dibuix o de la pròpia imaginació. 

2. DIFERENCIADA - DESCRIPTIVA: Als inicis, els infants cerquen la significació en el context extralingüístic:

• Imiten l'acte de llegir.
• Quan imiten repeteixen un text que saben de memòria.
• Si canviam la imatge i mantenim el mateix text, l'infant modifica la interpretació del text. 
• El mateix text serveix per dir coses diferents.
• Entre imatge i text la relació es manté un temps.
• En el text només hi ha escrits els noms dels objectes.
• La intepretació del text depèn del context. Les propietats quantitatives serveixen per modular la interpretació del text. 
• Diferents situacions:

         - Un objecte en la imatge, un segment en el text.

         - Varis objectes en la imatge, varis segments en el text.

         - Un objecte en la imatge, varis segments en el text.

         - Varis objectes en la imatge, un segment en el text.

3. LOGOGRÀFICA: Comencen a utilitzar hipòtesis derivades del reconeixement d'algun tipus d'unitat gràfica, però no les comproven. No és sistemàtic quan cerca aquesta informació en el text. A més de conservar els comportaments anteriors, tendrà en compte propietats qualitatives:

• Diferencien entre dos segments.
• Pertinència de lletres específiques perquè digui, fitxant-se en: la lletra inicial, la lletra final, en altres lletres.

4. ALFABÈTICA: Cerquen informació en el text, combinen la informació que treu tant de les paraules conegudes, com de les lletres. Va cercant una certa correspondència entre allò que està escrit i allò que anticipa. Comencen a verificar les hipòtesis, però encara no de manera sistemàtica.

5. Es centren en el desxiframent com a resultat de l'adquisició del domini d'establir correspondències entre sons i grafies Comença la coordinació dels procediments globals i dels procediments analítics. En els primers moments d'aprenentatge de la lectura s'utilitzen els procediments globals i més tard comencen amb els procediments analítics. 

6. ORTOGRÀFICA: S'instal.len i s'articulen els procediments globals i analítics amb les habilitats d'anticipació i verificació de manera que els infants poden llegir de cop d'ull el conjunt de paraules que coneixen i només desxifren les paraules de significació desconeguda. Comença la interpretació global i expressiva del text.

Per a què llegim?
1. Per obtenir informació.
2. Per seguir unes instruccions.
3. Per obtenir una informació de caràcter general.
4. Per aprendre.
5. Per revisar el propi escrit.
6. Per plaer.
7. Per comunicar a un auditori.
8. Per practicar la lectura en veu alta.
9. Per respondre.

Aspectes a tenir en compte a l'hora de llegir els textes:
1. Com ens ha arribat? On ho hem trobat? Qui ens ho ha donat?
2. L'escriptor: Qui ho deu haver escrit?
3. El tipus de text: Què es?
4. Algunes característiques gràfiques formals: Com és? Què hi ha?
5. El destinatari: Per a qui ho han escrit?
6. La funcioó: Per a què ho han escrit? Per a què serveix?
7. El contingut de la informació: Sabem el què diu? Què pot explicar?

Estratègies que ens ajuden a llegir:
1. Abans de la lectura:

• Posar en marxa factors d'anticipació: aspectes formals, idees prèvies de contingut,...
• Explicitar els objectius.
• Aportar coneixements i experiències sobre el text a llegir.
• Plantejar-se preguntes.

2. Durant la lectura:

• Verificar hipòtesis.
• Fer hipòtesis de continuació: I què creus què passarà?
• Comprovar les idees prèvies.
• Anar recordant i relacionant.
• Subratllar i fer anotacions al marge.
• No aturar-se davant la incomprensió d'una paraula. Esperar a veure si es troba el significat pel context.

3. Després de la lectura:

• Comprovar si s'han aconseguit els objectius o propòsits de la lectura.
• Fer preguntes on la resposta es dedueixi del text.
• Posar un títol.
• Cercar quantes vegades surt la paraula....

Estratègies d'intervenció:
1. NO DIFERENCIADA - DIFERENCIADA:

• Modelització de lectures que fa l'adult.
• Lectures funcionals i de les seves pertinences.
• Exercitació de la discriminació visual.

2. DIFERENCIADA - DESCRIPTIVA:

• Fomentar la discriminació visual, auditiva i de consciència fonològica.
• Provocar dubtes en la seva interpretació.
• Ajudar-los a reconèixer l'estabilitat del text.
• Lectures compartides modelitzades.

3. LOGOGRÀFICA:

• Assegurar que es comparteix el significat del text.
•  l'anticipació.
• Millorar la consciència fonològica.
• Afavorir la reflexió a partir de les hipòtesis quantitativa i qualitativa, plantejant dubtes.

4. ALFABÈTICA:

• Treballar la descodificació i la consciència fonològica.
• Treballar el context de la lectura.
• Treballar estratègies de comprensió.

5. ORTOGRÀFICA:

• Diferents propostes de lectura.

Quines activitats puc dur a terme a cada etapa?

1. NO DIFERENCIADA - INDIFERENCIADA:

• Lectura d'imatges amb suport adult.
• Buscar, classificar,... lletres, números,...
• Diferenciar imatge de text.

2. DIFERENCIADA - DESCRIPTIVA:

• Identificar noms.
• Confegir paraules.
• Lectures compartides modelitzades.
• Llegir noms de marques comercials.

3. LOGOGRÀFICA:

• Aparellar imatges am el seu nom per camps semàntics.
• Activitats d'aparellar text i imatge.
• Confegir títols de contes.
• Activitats de centrar l'atenció en les lletres: confegir paraules, comptar les lletres, separar les síl.labes, assenyalar lletres concretes, formar paraules noves, anomenar les lletres, llegir paraules llargues que tenen un referent petit.

4. ALFABÈTICA:

• Treballar la descodificació i la consciència fonològica: aparellar imatges amb el seu nom, fer dictats, confegir paraules, 
• Llegir molt i fomentar la comprensió de paraules noves i textos curts.

5. ORTOGRÀFICA:

• Llegir una notícia.
• Llegir unes instruccions d'un joc.
• Activitats de recerca d'informació.
• Endevinalles.

Vos pot resultar molt útil:

L'APRENENTATGE INICIAL DE LA LECTURA

Per acabar, dir-vos que la lectura no és exclusiva de l'escola. Al carrer, a casa, és on la lectura esdevé una part important de la vida quotidiana.

És tasca conjunta de les famílies i els mestres possibilitar que els infants se n'adonin que tot el que hi ha escrit significa i despertar, aleshores, la curiositat i l'interès per saber què hi posa.

Bibliografia

• Monogràfic Aprenentatge de la lectura-escriptura. Revista Guix Número 129.
• Dossier de llengua. Seminari de Parvulari i cicle inicial. Badalona IME 1988.
• Aprenentatge inicial de la lectura II