LLENGUATGE I COMUNICACIÓ: L'ESCRIPTURA

Hola famílies!

Aprofitaré aquest confinament per fer-vos arribar informacions de diferents temes claus per al desenvolupament de l'activitat educativa, que durant el curs no he pogut dur a terme. I és en el Currículum de l'Educació Infantil a les Illes Balears establert en el Decret 71/2008, de 27 juny on es concreten els ensenyaments mínims del segon cicle de l'Educació Infantil.

Podeu trobar el currículum aquí: Currículum de l'Educació Infantil a les Illes Balears

En aquesta entrada em vull centrar en l'escriptura. L'Àrea III de l'esmentat currículum fa referència a aquest aspecte i en diu el següent:

ÀREA III DE LLENGUATGES: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ

Introducció

Aquesta àrea de coneixement i experiència pretén també millorar les relacions entre l’infant i el medi. Les diferents formes de comunicació i representació serveixen de nexe entre el món exterior i l’interior, ja que són instruments que fan possible la representació de la realitat, l’expressió dels pensaments, necessitats, sentiments i vivències i les interaccions amb els altres.

En l’etapa d’educació infantil s’amplien i diversifiquen les experiències i les formes de representació que els infants elaboren des del seu naixement. Treballar educativament en la comunicació implica potenciar les capacitats relacionades amb la recepció i interpretació de missatges, i les dirigides a emetre’ls o a produir-los, contribuint a millorar la comprensió i l’expressió del món de forma personal, imaginativa i creativa. Aquestes mateixes capacitats posen la base per a l’adquisició de les futures competències bàsiques durant l’escolarització obligatòria. Per a potenciar aquests aprenentatges, cal que des dels primers mesos de vida de l’infant s’afavoreixin les interaccions amb els altres, ampliant les que ja es donen en el si de la família.

Les diferents formes de comunicació i representació que s’integren en aquesta àrea són: el llenguatge corporal, el llenguatge verbal, el llenguatge artístic, el llenguatge audiovisual i de les tecnologies de la informació i de la comunicació. En tots ells l’infant haurà d’acomodar els codis propis de cada llenguatge a les seves intencions comunicatives, aproximant-se a un ús cada cop més personal i creatiu d’aquests llenguatges.

El llenguatge corporal té a veure amb l’ús del cos amb una intenció comunicativa i representativa. Les primeres intencions comunicatives es donen a través del gest, la mirada, el plor i la rialla... Resulta molt interessant la consideració del joc simbòlic i de l’expressió dramàtica com a manera de manifestar la pròpia afectivitat i de donar compte del coneixement del món.

Per altra part, el llenguatge oral és especialment rellevant en aquesta etapa, és un objectiu en si mateix i l’instrument per excel·lència d’aprenentatge, de regulació de la pròpia conducta i de manifestació de vivències, sentiments, idees, emocions, necessitats, etc. La verbalització, l’explicació en veu alta d’allò que estan aprenent, d’allò que pensen i senten, és una eina imprescindible per a configurar la identitat personal, per conèixer, per aprendre a fer, a ser i a conviure.

En el segon cicle de l’educació infantil es pretén que els infants descobreixin i explorin els usos de la lectura i de l’escriptura, despertant i afermant el seu interès per ells. Des de ben petit, l’infant està en contacte amb la llengua escrita i s’interessa per conèixer el significat de símbols i informacions que troba al seu entorn. L’ensenyament dels processos de la lectura i de l’escriptura ha d’aprofitar aquest interès, oferint als infants abundància de missatges i comunicacions de tot tipus per a iniciar-los en el coneixement d’algunes propietats del text escrit, de les seves característiques convencionals i de l’adquisició gradual dels mecanismes de la lectura i de l’escriptura. És important que aquest aprenentatge sigui sempre significatiu i funcional, que les activitats tenguin sentit, que afavoreixin el coneixement pràctic d’ells mateixos, dels altres i del món que els envolta.

La literatura juga un paper dinamitzador dels contextos comunicatius. Els contes (explicats pel professorat, sentits, visionats…), de tradició cultural de la nostra comunitat o d’altres llocs del món, les cançons, dites, embarbussaments, poemes… tenen un fort component lúdic i introdueixen els infants en móns fantàstics o possibles, potencien la seva imaginació i les eines d’interpretació de la realitat.

El llenguatge contribueix al desenvolupament integral dels infants i els diferents llenguatges es desenvolupen de forma integrada amb els continguts de les dues primeres àrees (Àrea I Coneixement de si mateix i autonomia personal i Àrea II Coneixement de l'entorn). Són, a més, instruments de relació, regulació, comunicació i intercanvi i l’eina més potent per expressar i gestionar les pròpies emocions i per representar la realitat. Com a productes culturals, són instruments fonamentals per elaborar la pròpia identitat cultural i apreciar la d’altres grups socials.

Donat el caràcter globalitzat d’aquesta etapa, la relació entre els diferents llenguatges és estreta i no poden tractar-se de forma aïllada. Igualment, cal tenir en compte que la distribució en blocs de continguts respon únicament a criteris organitzatius.

Objectius generals

En relació amb l’àrea de llenguatges: comunicació i representació, la intervenció educativa en el primer i segon cicle de l’educació infantil es dirigirà al desenvolupament de les següents capacitats:

1. Utilitzar la llengua com a instrument de comunicació, de representació, aprenentatge, plaer i expressió, i valorar la llengua oral com un mitjà de relació amb els altres i de regulació de la convivència.
2. Expressar emocions, necessitats, sentiments, desitjos, idees i fantasies mitjançant la llengua oral i a través d’altres llenguatges, triant el que millor s’ajusti a la intenció i a la situació i servint-se de forma progressiva del gest, el moviment, paraules, imatges, sons…
3. Adquirir progressivament els recursos conversacionals necessaris per a la comunicació amb els altres, augmentant el bagatge lèxic i ajustant cada cop més el missatge als diferents contextos i interlocutors.
4. Comprendre, reproduir i recrear alguns texts orals, literaris i de tradició cultural mostrant actituds de valoració, plaer i interès cap a ells.
5. Iniciar-se en els usos socials de la lectura i l’escriptura explorant el seu funcionament en contextos significatius i valorant-les com a instrument de comunicació, informació i plaer.

Continguts

Bloc 1. Llenguatge verbal

Escoltar, parlar i conversar

• Utilització i valoració progressiva de la llengua oral per relacionar-se, evocar i relatar fets, explorar coneixements, expressar i comunicar idees, opinions, necessitats, sentiments, interessos i vivències i per ajudar-se en la regulació de la pròpia conducta i de la dels altres.
• Ús progressiu, segons l’edat, de lèxic variat i cada cop més precís, estructurant les frases de forma apropiada, amb entonació adequada i pronúncia clara.
• Participació, iniciativa i escolta activa en situacions habituals, reals i funcionals de comunicació, acomodant progressivament els enunciats als formats convencionals, als contextos i als interlocutors, amb interès i iniciativa per enriquir les pròpies produccions orals. Comprensió de les intencions comunicatives dels adults i d’altres infants en situacions de la vida quotidiana
• Actitud d’escolta i respecte cap els altres en diàlegs i converses col·lectives, utilitzant adequadament les normes i convencions socials que regulen l’intercanvi lingüístic: torn de paraula, escolta amb atenció i respecte, to de veu, fórmules de cortesia… i amb una actitud positiva envers la comprensió i producció de missatges en llengua catalana, pròpia de les Illes Balears.
• Atenció i interès envers els textos i narracions orals de tradició cultural (poesies, embarbussaments, endevinalles...) i pels missatges i relats orals produïts per mitjans audiovisuals.

Aproximació a la llengua escrita

• Aproximació i valoració de la utilitat de la llengua escrita com a mitjà de comunicació, informació i plaer, mostrant interès per explorar els seus elements i utilitzant el vocabulari específic per a referir-se als elements bàsics que configuren el text escrit: títol, portada, il·lustració, paraula...
• Diferenciació entre les formes escrites i altres formes d’expressió gràfica, discriminació fonètica i iniciació al coneixement del codi escrit a través de la identificació de paraules i frases escrites significatives i usuals, percebent semblances i diferències entre elles.
• Observació, manipulació i ús, gradualment autònom, de diferents suports de la llengua escrita: llibres, revistes, diaris, cartells, etiquetes, mitjans audiovisuals i informàtics... com a eines d’aproximació a les característiques del llenguatge escrit i per obtenir informació, utilitzant de forma progressivament ajustada la informació que proporcionen.
• Narracions, explicacions, instruccions o descripcions llegides per altres persones: interès i atenció en l’escolta de textos llegits pels altres.
• Iniciació a l’ús de l’escriptura i la lectura amb finalitats reals, funcionals, pràctiques i significatives, mitjançant diverses tipologies textuals senzilles i segons la maduresa de cada infant, mostrant interès i disposició per l’ús de convencions del sistema de la llengua escrita (linealitat, orientació, organització de l’espai, traç...), i mostrant gust i interès per la producció de missatges amb traç cada cop més precís i llegible.

Aproximació a la literatura

• Els textos: escolta i comprensió de textos de tipologies diverses, tradicionals i contemporanis (contes, relats, rondalles, llegendes, poesies, rimes o endevinalles, dites, refranys, embarbussaments...) com a font de plaer i d’aprenentatge, mostrant interès per fer-ho.
• Interès per compartir interpretacions, sensacions i emocions provocades per les produccions literàries.
• Recitació de textos de caire poètic, de tradició cultural o d’autor, mostrant plaer per les sensacions que produeixen el ritme, la rima i la bellesa de les paraules.
• Participació creativa en jocs lingüístics per a divertir-se i per a aprendre.
• Dramatització de textos literaris senzills, mostrant interès i plaer per expressar-se amb l’ajuda de recursos extralingüístics.
• Utilització de la biblioteca amb respecte i cura, valorant-la com un recurs informatiu, d’entreteniment, plaer i recerca.
• Cura dels llibres i contes i desig per utilitzar-los de manera autònoma.

Bloc 4. Llenguatge corporal

• Descobriment i experimentació de gestos i moviments com a recursos corporals per a l’expressió i la comunicació de sentiments, emocions, estats d’ànim i necessitats, mostrant confiança en les pròpies possibilitats expressives.
• Utilització de les possibilitats motrius del propi cos en relació a l’espai i el temps amb intenció comunicativa i mostrant-hi gust i interès.
• Representació espontània de personatges, fets i situacions en jocs simbòlics, individuals i compartits. Participació en activitats de dramatització, danses, joc simbòlic i altres jocs d’expressió corporal (jocs individuals i compartits, joc lliure i joc reglat).
• Gust per l’assistència a representacions dramàtiques.

Què diu el currículum d'Infantil pel que fa a l'aprenentatge de l'escriptura? 

Pel que heu pogut llegir diu, que els infants en Infantil han de treballar:

1. La discriminació fonètica i iniciació al coneixement del codi escrit a través de la identificació de paraules i frases escrites significatives i usuals, percebent semblances i diferències entre elles.
2. La iniciació a l’ús de l’escriptura i la lectura amb finalitats reals, funcionals, pràctiques i significatives, mitjançant diverses tipologies textuals senzilles i segons la maduresa de cada infant, mostrant interès i disposició per l’ús de convencions del sistema de la llengua escrita (linealitat, orientació, organització de l’espai, traç...), i mostrant gust i interès per la producció de missatges amb traç cada cop més precís i llegible.

Com es du a terme el procés d'aprenentatge de l'escriptura? Què en diu la teoria?

La relació entre la llengua oral i la llengua escrita és fonamental en l'aprenentatge del codi escrit, especialment en una llengua amb una escriptura de base alfabètica com la nostra.

Per una altra banda, si pensam en l'escriptura en el sentit de grafiar, de reproduir, traços del codi escrit, ens adonam que requereix un llarg camí d'educació del gest gràfic des dels moviments corporals, l'experimentació amb els estris i suports d'escriptura, els exercicis gràfics i finalment el traçat de les lletres. Aquí hi juga un paper fonamental la motricitat fina.

També dir, que llegir i escriure són activitats diferents, ja que un mateix subjecte assumeix una posició diferent quan desenvolupa el rol de lector i el rol d'escriptor. Però, són processos que estan interrelacionats i enforteixen mútuament el seu aprenentatge. 

Dit això, podem anar al que ens pertoca, l'escriptura:

Què és escriure?
Escriure és el procés mitjançant el qual es produeix el text escrit. Procés que implica pensar en el destinatari, en la finalitat, en el missatge, en la manera com vol manifestar-se qui escriu,... 
Hem de tenir present que escrivim per algun motiu, per alguna finalitat. 

Els nins i nines tenen informacions del nostre sistema escrit. Una part d'aquest bagatge l'han rebut dels adults i una altra part l'han incorporat al marge de la voluntat dels adults. Sabem que els infants, quan arriben a l’escola, ja tenen concepcions i habilitats sobre el text escrit adquirides pel context familiar i social.

Aprendre a escriure és un procés evolutiu, on cada infant segueix un ritme evolutiu propi que cal respectar.

A vegades ens trobam en la situació d'algun infant que es nega a escriure, aquesta resistència sol venir de les "interferències del model escolar": quan a un alumne se'l fa creure que només es pot validar una escritura si aconsegueix fer-la com nosaltres, els adults, es bloqueja, d'aquí la resistència a escriure.
Però quan l'infant entén que a nosaltres el que ens interessa és saber com escriu ell, quasi sempre escriu de bona gana. És important animar a l'infant a escriure com ell sàpiga, a la seva manera, sense donar-li indicacions, sobretot en situacions on l'infant es resisteix a escriure. 

Entre els 4 i els 7 anys es poden descriure diferents fases o etapes d’apropiació del sistema d’escriptura. Aquestes fases corresponen a diferents conceptualitzacions sobre el funcionament del codi escrit. La investigació ha demostrat que són fases universals, comunes a totes les llengües alfabètiques:

1. Presil.làbica Escriptures Indiferenciades
A l'inici d'aquesta etapa, l'infant confón l'acte d'escriure i l'acte de dibuixar, és a dir, utilitzen les grafies tant per escriure com per dibuixar.
a. Grafismes primitius: els infants saben que escriure no és fer un dibuix i per escriure una paraula fan un gargot, una línea ondulada, formes en zig zag o alguna producció similar.
b. Escriptures unigràfiques: per escriure una paraula, l'infant fa una grafia. Per a ells, escriure una paraula equival a escriure una lletra. (Criteri de quantitat única)
c. Escriptures sense control de quantitat: per escriure una paraula, l'infant fa moltes grafies i no aturen fins que s'ha acabat el foli. 

En totes aquestes escriptures els infants no tenen adquirida la convencionalitat de les grafies i alguns no tenen la linealitat ni la direccionalitat. Alguns mesclen números y lletres en les seves produccions. Apareixen les pseudolletres (trets característics similars als de les lletres però no coincideix amb les formes gràfiques convencionals). Es dona la hipòtesi de designació.

d. Escriptures fixes: alguns infants reprodueixen la mateixa escriptura per a qualsevol paraula que escriuen. Moltes vegades utilitzen el seu nom com a model. Són els blocs fixes (selecció d'un grup estable de lletres).

A partir d'aquest moment, comencen a aparèixer les escriptures diferenciades: l'infant produeix escriptures diferents per a escriure paraules diferents. (Criteri varietat externa)

2. Presil.làbica Escriptures Diferenciades
e. Escriptures amb repertori fixe i quantitat variable: l'infant per escriure paraules diferents escriu una quantitat de lletres diferent per a cada una, però amb el mateix repertori de lletres i escrites en el mateix ordre. 

f. Quantitat constant amb repertori parcialment fixe: l'infant per escriure paraules diferents escriu la mateixa quantitat de grafies, però variant una part d'elles d'una paraula a una altra. Solen variar el principi o el final de la paraula. (Criteri d'ordre: canvia la posició de les lletres) i (Criteri de varietat interna).

g. Quantitat variable amb repertori fixe parcial: l'infant per escriure paraules diferents varia la quantitat de lletres i una part del repertori.

h. Quantitat constant amb repertori variable: l'infant per escriure paraules diferents, escriu la mateixa quantitat de lletres però variant el repertori. (Criteri de selecció: tria un repertori diferent)

i. Quantitat variable i repertori variable: l'infant per escriure paraules diferents utilitza una quantitat de lletres diferent i un repertori diferent.

j. Escriptures diferenciades amb valor sonor inicial: l'infant per escriure una paraula, quasi sempre al inici d'aquesta afageix cert valor sonor. És a dir, la primera lletra que utilitza per escriure la paraula correspon al valor sonor convencional de l'inici de la paraula.

En aquesta etapa, l'infant representa algunes característiques físiques mitjançant característiques similars en les grafies (mida, llargària,...) (Criteri referencial). A més, l'infant diferencia les lletres dels números i sap que existeixen lletres, que es repeteixen i que es poden combinar.

3. Sil.làbica
Quan els infants se n'adonen que una paraula no és un tot homogeni, sinó que té parts, lo que nosaltres denominam síl.labes,i que a cada part li correspon una porció de la tira gràfica, accedeixen a les escriptures sil.làbiques. És a dir, quan l'infant se comença a descomposar la paraula en parts i se n'adona que a cada síl.laba li correspon una lletra. 

k. Escriptures sil.làbiques inicials: escriptures que tenen una part presil.làbica i una part sil.làbica. 

l. Escriptures amb marcada exigència de quantitat sense valor sonor convencional: l'infant per escriure una paraula, escriu tantes lletres com segments ha fet de la tira fònica. En aquest cas l'infant no té en compte el valor sonor convencional.

m. Escriptures amb marcada exigència de quantitat amb valor sonor convencional: l'infant per escriure una paraula, escriu tantes lletres com segments ha fet de la tira fónica, però amb valor sonor convencional.  

Però, en aquestes dues darreres subfases, aquesta segmentació de la tira fònica que fa l'infant, entra en conflicte amb la hipòtesis de la quantitat mínima, segons la qual amb menys de tres grafies, aproximadament, no es pot escriure, i per tant, a les paraules de dues o una síl.laba, els alumnes afegeixen grafies fins arribar a la quantitat mínima. 

En canvi en les dues següents subfases, en les escriptures sil.làbiques estrictes, els alumnes no tenen en compte la hipòtesis de la quantitat mínima. Per tant, en els monosíl.labs i bisíl.labs escriuen tantes lletres com unitats consideren que té la paraula. 

n. Escriptures sil.làbiques estrictes sense valor sonor convencional: l'infant escriu una grafia per a cada unitat de la tira fònica sense valor convencional i sense tenir en compte la hipòtesis de la quantitat mínima.

o. Escriptures sil.làbiques estrictes amb valor sonor convencional: l'infant escriu una grafia per a cada unitat de la tira fònica amb valor sonor convencional i sense tenir en compte la hipòtesis de la quantitat mínima.

En aquesta etapa, quan l'infant descobreix el valor sonor convencional se n'adona que qualsevol lletra no és vàlida per representar qualsevol síl.laba. A més, la correspondència d'una lletra per a cada síl.laba amb valor sonor convencional, a vegades pot ser vocàlica o pot ser consonàntica i altres vegades pot ser vocàlica i consonàntica a l'hora. 

4. Sil.làbica-alfabètica 
En aquesta fase els infants construeixen les escriptures entre la hipòtesis sil.làbica i la hipòtesis alfabética. Accedeixen a l'anàlisi de fonemes, però parcialment, de tal manera que resolen unes porcions de la tira fònica amb escriptures sil.làbiques i unes porcions de la tira fònica amb escriptures alfabètiques, tenint en compte l'anàlisi fonètic. És a dir, se n'adonen que una grafia pot correspondre a una síl.laba o a un so i així cada síl.laba pot ser representada per una o més grafies. 

p. Escriptures sil.làbico-alfabètiques sense valor sonor convencional: quan l'infant escriu una paraula,  algunes parts de la tira fònica les resol amb escriptures sil.làbiques i altres parts de la tira fònica les resol a partir de l'anàlisi fonètic, sense valor sonor convencional.

q. Escriptures sil.làbico-alfabètiques amb valor sonor convencional: quan l'infant escriu una paraula,  algunes parts de la tira fònica les resol amb escriptures sil.làbiques i altres parts de la tira fònica les resol a partir de l'anàlisi fonètic, amb valor sonor convencional.

5. Alfabètica
L'infant accedeix plenament a l'anàlisi fonètic a l'hora d'escriure les paraules. Així, apareixen relacions sistemàtiques entre sons i grafies.

r. Escriptures alfabètiques amb alguns errors en la utilització del valor sonor convencional: l'infant té en compte l'anàlisi fonètic i el valor sonor de les lletres, però amb alguns errors en la utilització convencional d'aquestes.
Alguns d'aquests errors poden ser: síl.labes inverses (vocal + consonant) que són escrites de forma directa (consonant + vocal), síl.labes complexes i travades (consonant + consonant + vocal o consonant + vocal + consonant) a les que hi manquen lletres, grafies sobrepossades que responen a necessitats diferents (alterància consonant/vocal, completar síl.labes que s'escriuen amb una sola lletra), confusió de grafies que corresponen a trets fonètics pròxims als convencionals. 

s. Escriptures alfabètiques amb valor sonor convencional: l'infant escriu partint de la correspondència fonema-grafia, utilitzant les lletres amb el seu valor sonor convencional. Es diu l'ortografia natural.

6. Escriptura Ortogràfica: L'infant aplica i fixa convencionalitats de la llengua escrita: separció de paraules, regularitats ortogràfiques, presentació... Consolida l’ortografia natural i incorpora progressivament l’ortografia arbitrària.
És a dir, els infants arribaran a escriure separant correctament les paraules, poc a poc aniran incorporant la normativa ortogràfica del nostre sistema escrit (regles ortogràfiques), així com les característiques específiques de cada tipus de text.

No tots els infants fan el procés d'una forma lineal, ja que alguns es poden saltar etapes o altres en canviar d'una etapa a l'altra poden fer regressions momentànies.

Les intervencions dels adults no han de ser indicacions de com han d'escriure els infants, sinó més bé, les nostres intervencions han d'anar dirigides a provocar conflictes específics en els infants per tal d'afavorir l'evolució en el seu propi i individual procés d'aprenentatge de l'escriptura. 

Conèixer les etapes de desenvolupament de l’escriptura serveix, doncs, fonamentalment, per adequar les interaccions entre l'adult i l’infant. 
En el següent enllaç podeu trobar molts d'exemples, estratègies i activitats d'intervenció per part de l'adult, en cada una de les etapes.

El camí de l'aprenentatge del codi

INTERVENCIÓ DE L'ADULT

A partir d'aquestes estratègies, activitats, exemples,... podeu intervenir de manera més adequada en el procés d'aprenentatge de l'escriptura dels vostres fills i filles.

Per començar a intervenir, cal saber en quina etapa està el nostre fill o filla. A l'informe de la segona avaluació podeu trobar en quina etapa està actualment.


El lligam família-escola és molt important en l'aprenentatge de l'escriptura ja que els aspectes actitudinals i emocionals són factors decisius que afavoreixen la motivació i l'esforç per aprendre a escriure.

Algunes estratègies d'intervenció poden ser:

• Reforçar les produccions estrictes dels alumnes i les hipòtesis utilitzades, la qual cosa els donarà seguretat.
• Llegir en veu alta el que ha escrit l'infant de manera de manera literal (per exemple, si hi falta una lletra).
• Observar auditivament la producció oral de la seqüencia dels sons d'una paraula.
• Suggerir un esforç nou (per exemple, escriure sense mirar el model).
• Induir a observar un referent o model.

1. Presil.làbica Escriptures Indiferenciades

• Donar model i escriure per ells.
• Atribuir significat a l'escrit.
• Animar a escriure.
• Disposar d'estímuls per escriure.
• Plantejar situacions d'escriptura en interacció.
• Escriure i confegir el propi nom i el dels altres.

A les escriptures indiferenciades podem fer les següents preguntes a l'infant:

• Què has escrit? Què volies escriure?
• Què volies posar? Què posa aquí?
• Què diu aquí? M'ho llegeixes?
• Has fet lletres o dibuixos?
• Has fet lletres o números?
• Totes les lletres són iguals?
• Quina és aquesta lletra?
• Com saps que és aquesta lletra?
• Hi ha lletres del teu nom? Quines?

2. Presil.làbica Escriptures Diferenciades

• Fer-los adonar que per escriure una paraula son necessàries sempre les mateixes lletres i en el mateix ordre.
• Completar paraules conegudes amb model o sense model.
• Organitzar activitats per fer prendre consciència fonològica: rodolins, dites, poemes, cançons,...
• Practicar la composició de paraules.

A les escriptures diferenciades podem fer les següents preguntes a l'infant?

• Què volies escriure?
• Necessites tantes lletres?
• Quantes lletres necessites per posar ...? Les comptam?
• Què has escrit? Què hi posa? Què volies escriure?
• Tot el que has posat són lletres?
• Coneixes el nom d'aquestes lletres?
• Com sonen aquestes lletres?
• Hi ha lletres del teu nom? Quines?
• Hi ha lletres del nom d'algun nin o nina de la classe?

3. Sil.làbica

• Escriure molt per tal de crear conflictes.
• Llegir les pròpies produccions.
• Proporcionar models escrits i contrastar-los amb els seus.
• Discriminació auditiva de sons.
• Promoure la correspondència so-grafia a partir de lèxic d'ús freqüent: el nom propi, els dies de la setmana, camps semàntics,...
• Escriptura guiada de textos de tipologia diversa.
• Utilitzar els referents de l'aula: abecedari, llistats,...
• Prendre consciència d'allò que sap i d'allò que encara ha d'aprendre.

A les escriptures sil.làbiques podem fer les següents preguntes a l'infant:

Davant dues paraules diferents però escrites amb les mateixes lletres:

• Què diu adalt? Què diu abaix?
• S'escriuen igual?
• És el mateix... que...?
• I ara què podries fer?

Davant una producció sil.làbica

• Què has escrit?
• Quantes lletres has posat?
• Ara jo ho dic poc a poc. Quines lletres et sonen?
• Digueu poc a poc. Quines lletres et sonen? Ves escrivint-les.
• Com ho havies escrit abans?
• Quantes lletres havies posat? I ara?
• Quines lletres havies posat? I ara?
• Són les mateixes?
• Quina lletra sents quan dius .... (li pronunciam una síl.laba)?
• Té més lletres aquesta síl.laba? Quina falta?
• Et basta la A per dir PA?
• Sents alguna més que l'A?

4. Sil.làbica-Alfabètica

• Treballar la relació existent entre els diversos fonemes i les diverses lletres.
• Completar paraules on hi falten lletres.
• Potenciar l'autocorrecció amb model.
• Potenciar l'escriptura espontània.
• Llegir la pròpia producció.

A les escriptures sil.làbiques-alfabètiques podem fer les següents preguntes a l'infant:

• Què has escrit?
• Què has posat?
• M'ho llegeixes?
• Falta alguna lletra?
• Per què per escriure CA has posat dues lletres i després només una?
• Quan dius CA quantes lletres et sonen? quines?
• Quan dius CA, quin és el primer so que sents? 
• Quina és la primera lletra de...?
• Quina és la darrera lletra de...?
• Aquesta lletra està ben col.locada aquí?
• Te basta C per posar CA? 
• Quina més posaries?

5. Alfabètica

• Completar petits textos.
• Ordenar paraules d'una frase.
• Utilitzar indistintament diferents tipus de lletres.
• Proposar diferents tipus de dictats (muts, preparats, autodictats,...)

A les escriptures alfabètiques podem fer les següents preguntes a l'infant:

• De què parla això?
• M'ho llegeixes?
• On posa...?
• Que li falta per que digui...?
• Et falta qualque lletra per que digui...?
• On la col.locaries?
• Creus que té totes les lletres?
• Miram com està escrit al llibre, conte, al diari,...?
• Aquí com està tot el que has escrit? Junt o separat?
• Per què creus que ho separen?
• On diu...? on diu...? Està separat?

6. Ortogràfica

• Fer entendre l'arbitrarietat de l'escriptura.
• Incrementar el coneixement d'aspectes generalitzables del codi: normes.
• Observar i adonar-se de la relació i diferències entre l'oral i l'escrit.
• Fixar els coneixements a partir de l'ús i de la reflexió.
• Ensenyar estratègies per resoldre dubtes de manera autònoma: consultar diccionaris, referents, normes,...)
• Fomentar i guiar la reflexió i la revisió dels textos. 

Abans d'acabar, una altra cosa important a tenir en compte és que una manera efectiva de formar bons escriptors i lectors a més de ser una bona manera d'ensenyar a escriure i llegir és implicar als infants en activitats d'escriptura i lectura reals i signficatives i acompanyar-los en aquest procés de participació en la cultura lletrada. Tal i com diu el Currículum d'Infantil és imprescindible que l'infant s'iniciï en els usos socials de la lectura i l’escriptura explorant el seu funcionament en contextos significatius i valorant-les com a instrument de comunicació, informació i plaer, mitjançant diverses tipologies textuals senzilles.

Quines tipologies textuals podem utilitzar?

Cartells                                     

Notícies                                    

Llistats                                      

Receptes                                  

Reglaments de jocs                   

Instruccions

Felicitacions

Cartes

Invitacions

Murals

Mapes conceptuals

Rodolins

Contes

Dites i refranys

Còmics

Diaris

Descripcions

Explicacions

Etiquetes

Horaris

Menús

Poesies

Endevinalles

Notes

Avisos

Títols

Cançons

I fins aquí, la meva visió d'aquest tan especial aprenentatge. 

Esper que aquesta exposició-presentació vos hagi despertat la curiositat envers el tema, que de per si és un tema molt interessant i complexe a la vegada i que sobretot vos hagi agradat i vos hagi aclarat el funcionament d'aquest procés.

El nostre paper, com a pares i educadors és acompanyar a l'infant en el seu procés i animar-los, transmetre'ls seguretat i confiança i a la vegada ajudar-los a evolucionar en aquest procés, despertant la seva curiositat, imaginació i creativitat, així com ajustant la nostra intervenció a les necessitats de l'infant.

Altres enllaços d'interès: 

Escriure, per a què?
Lletres i sons, un binomi per encaixar
Lletres, mans, llapis, teclat i pantalles
Som escriptors i escriptores

La lectura i l'escriptura: dues competències a potenciar

Bibliografia

• TEBEROSKY, Ana i FERREIRO, Emilia. Los sistemas de escritura en el desarrollo del niño. Siglo XXI, 1991. 367 pàgines. (Col·lecció Educación siglo XXI). TEBEROSKY C., Ana L’aprenentatge i l’ensenyament de l’escriptura i el llenguatge escrit”. 
• A: TEBEROSKY, Ana; Isabel SOLÉ. Psicopedagogia de la lectura i de l’escriptura. Barcelona: Ediuoc, Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya, 1999. 231 pàgines. 
• ROSA M. BELLÉS. Qué saen las niñas y los niños pequeños de la escritura?
• JOAN BONALS. Aprendizaje de la Escritura. Una aplicación de la propuesta teberoskyana en la comarca del Berguedà. Colección Didática 1. 
• M. TERESA PESO PÍA VILARRUBIAS. La enseñanza y aprendizaje de la lengua escrita. Cuadernos de Pedagogía 171.