EDUCACIÓ EMOCIONAL

Hola famílies!

Tal com vos vaig dir, vos faré arribar informacions de diferents temes claus per al desenvolupament de l'activitat educativa, que durant el curs no he pogut dur a terme. I és en el Currículum de l'Educació Infantil a les Illes Balears establert en el Decret 71/2008, de 27 juny on es concreten els ensenyaments mínims del segon cicle de l'Educació Infantil.

Podeu trobar el currículum aquí: Currículum de l'Educació Infantil a les Illes Balears

En aquesta entrada em vull centrar en l'educació emocional. L'Àrea I de l'esmentat currículum fa referència a aquest aspecte i en diu el següent:

ÀREA DE CONEIXEMENT DE SI MATEIX I AUTONOMIA PERSONAL

Introducció

Aquesta àrea de coneixement i experiència fa referència, de forma conjunta, a la construcció gradual de la pròpia identitat i de la maduresa emocional, a l’establiment de relacions i vincles afectius amb els altres i a l’autonomia personal com a processos inseparables i necessàriament complementaris. Els objectius i continguts d’aquesta àrea s’orienten cap a l’assoliment de les capacitats que, al llarg de l’escolarització obligatòria, permetran als alumnes adquirir les competències que es consideren bàsiques. Com a totes les àrees, els continguts que s’agrupen en aquesta adquireixen sentit des de la complementarietat amb la resta d’àrees, i s’hauran d’interpretar en les propostes didàctiques des de la globalitat de l’acció i dels aprenentatges.

En aquest procés de construcció personal resulta rellevant el desenvolupament de la consciència emocional, la constatació de les pròpies possibilitats i limitacions i el procés de diferenciació dels altres.

En aquesta interacció, que ha de promoure la consciència d’un mateix, dels propis valors i de la pròpia competència, l’autonomia i la seguretat, sentint-se a gust amb la pròpia manera de ser (imatge positiva de si mateix) i desenvolupant una vida interior que faciliti l’harmonia personal, es construeix la identitat personal i, per tant, el pas a un concepte de si mateix cada cop més ajustat, que els permeti percebre i actuar d’acord amb les seves possibilitats i limitacions, per a un desenvolupament ple i harmònic.

S’ha de tenir en compte el paper que els adults i les persones que envolten l’infant juguen en la construcció de la pròpia imatge, que depèn en gran part de la imatge que de si mateixos reben des de fora i de la confiança que es diposita en ells. Les relacions d’afecte i l’establiment de vincles personals amb els altres són la base sobre la qual s’assenta el creixement personal i emocional dels infants.

La identificació i el reconeixement de les seves característiques individuals, així com el coneixement i acceptació dels altres, són condicions bàsiques per al seu desenvolupament, per aprendre a posar-se en el lloc dels altres, relativitzant la pròpia posició, i per a l’adquisició d’actituds de respecte i no discriminatòries.

Al mateix temps, s’ha d’atendre el desenvolupament de l’afectivitat com a dimensió essencial de la personalitat infantil, potenciant el reconeixement, l’expressió i la regulació de les emocions per tal que els infants arribin progressivament a detectar, donar nom i atendre les pròpies emocions i necessitats, les manifestin i, amb el temps, les regulin i es condueixin per elles.

El joc és una activitat privilegiada que integra l’acció amb les emocions i el pensament, afavoreix el desenvolupament social i la comprensió progressiva dels punts de vista dels altres.

L’escola, especialment en aquestes edats, és un àmbit particularment adequat per enriquir els processos de construcció del coneixement de si mateix i de l’autonomia personal, i ha d’oferir una intervenció educativa ajustada a les distintes necessitats individuals en contextos de benestar, seguretat i afectivitat.

Objectius generals

En relació amb l’àrea de coneixement de si mateix i autonomia personal, la intervenció educativa en el primer i segon cicle de l’educació infantil es dirigirà al desenvolupament de les següents capacitats:

1. Incrementar progressivament la consciència de si mateix i formar-se una imatge ajustada i positiva a través del moviment, del joc i de la interacció amb els altres.
2. Identificar gradualment les pròpies característiques, possibilitats i limitacions, desenvolupant sentiments d’autoestima i autonomia personal i gaudint de les pròpies descobertes i conquestes.
3. Identificar i acceptar els propis sentiments, emocions, necessitats, vivències o preferències i ser cada cop més capaços de denominar-los, expressar-los, regular-los i comunicar-los als altres.
4. Identificar i respectar les característiques, diferències, sentiments, emocions, necessitats o preferències dels altres, valorant-los i rebutjant les actituds discriminatòries.
5. Adquirir progressivament seguretat emocional i afectiva per establir vincles personals d’afecte dins la vida del grup.
6. Realitzar, de manera cada cop més autònoma, activitats habituals i tasques senzilles per resoldre problemes de la vida quotidiana, augmentant el sentiment d’autoconfiança i la capacitat d’iniciativa, i desenvolupant estratègies per satisfer les seves necessitats bàsiques, per organitzar el treball i comprovar els nous aprenentatges.
7. Progressar en l’adquisició d’hàbits i actituds relacionades amb el benestar, la seguretat, la higiene, l’alimentació, l’enfortiment de la salut, l’ordre i el treball, apreciant i gaudint de les situacions quotidianes d’equilibri i benestar físic i emocional.
8. Adequar progressivament el propi comportament a les necessitats i requeriments dels altres, desenvolupant actituds i hàbits de respecte, ajuda, col·laboració i responsabilitat, evitant comportaments de submissió o domini.

Continguts

Bloc 1. El cos i la pròpia imatge

• Acceptació i valoració ajustada i positiva de si mateix i de les pròpies possibilitats i limitacions, esforçant-se per vèncer les dificultats superables.
• Reconeixement de la identitat i característiques dels altres, acceptant-les i valorant-les positivament, respectant les diferències personals, físiques, socials i culturals i rebutjant les actituds discriminatòries.
• Identificació, comprensió i expressió dels propis sentiments, emocions, vivències, preferències i interessos, respectant també els dels altres. Control progressiu dels sentiments i emocions i superació de temors.
• Demostració d’afecte a altres infants i adults, valorant les seves demostracions d’afecte i responent-hi amb actitud positiva.
• Identificació i comprensió progressiva de la pròpia historia personal en relació amb la vida familiar i social i amb les experiències més significatives.

Bloc 2. Joc i moviment

• Comprensió, acceptació i posada en pràctica de normes per jugar, participació en la seva regulació i valoració de la seva necessitat.
• Exploració i presa de consciència de les pròpies possibilitats i limitacions perceptives, motrius i expressives, mostrant confiança en les pròpies possibilitats d’acció. Simulació de rols diferenciats i d’estats d’ànim diversos en situacions de joc. Iniciativa en l’acció i en els nous aprenentatges, mantenint una actitud de superació de les dificultats.
• Valoració i respecte per les possibilitats i limitacions perceptives, motrius i expressives dels altres.

Bloc 3. L’activitat i la vida quotidiana

• Les pròpies competències en relació a les activitats de la vida quotidiana. Acceptació de les pròpies possibilitats i limitacions en la realització de tasques.
• Adquisició d’hàbits elementals d’organització, constància, atenció, iniciativa i esforç en la pròpia activitat, valorant el treball ben fet, propi i dels altres.
• Reconeixement i acceptació de l’error com a part del procés d’aprenentatge i esforç per vèncer les dificultats superables, planificant accions per a superar-les i comprovant els propis aprenentatges.
• Responsabilitat, participació i consens en les tasques de grup i en l’ús compartit d’espais i d’objectes, acceptant les normes que faciliten l’activitat dins l’escola i en la vida quotidiana i regulant progressivament el propi comportament.
• Habilitats per a la interacció i col·laboració amb els adults i amb els iguals, implicant-se de forma positiva en la resolució de conflictes. Actitud positiva per establir relacions d’afecte amb els adults i amb els iguals, acceptant críticament les seves propostes.
• Actitud d’ajuda, col·laboració i cooperació, coordinant els propis interessos amb els dels altres i manifestant les pròpies preferències, vivències i opinions de forma respectuosa enfront les dels altres.

Bloc 4. La cura personal i la salut

• Petició i acceptació d’ajuda en situacions en què sigui necessari, acceptant i valorant l’ajuda d’altres persones en situacions relacionades amb l’atenció personal i amb la salut.

Què són les emocions i els sentiments?

La paraula emoció està definida com l'estat d'ànim produït per impressions recollides pels sentits, idees o records. Les reaccions emocionals apareixen de manera automàtica en qualsevol animal. Els éssers humans podem ser conscients d'aquestes reaccions emocionals.

La sensació conscient de la reacció emocional és el sentiment. Un sentiment és una emoció feta conscient, que podem identificar, classificar i valorar gràcies al llenguatge.

Però les emocions abarquen molt més que allò que podem expressar amb paraules ja que una part d ela nostra activitat emocional és inconscient. En aquest sentit una emoció és més que un sentiment.

Les emocions són la nostra resposta personal als fets significatius de la nostra vida. Aquesta resposta és fruit de la combinació d'un conjunt de factors interns i externs, innats i apresos. 


Què és l'educació emocional?

Durant molt de temps les emocions s'han considerat part de l'àmbit privat de la persona i en l'àmbit educatiu s'ha donat més importància al desenvolupament cognitiu i a la dimensió racional dels individus.

Però la majoria de teories pedagògiques parlen d'oferir una formació integral de la persona i diuen que per educar s'ha de tenir en compte la personalitat de l'alumnat.

A partir d'aquesta contradicció es comença a veure la necessitat de enir en compte el paper que juguen les emocions i els sentiments en l'aprenentatge i en les relacions interpersonals de l'alumnat.

L'educació emocional és un procés educatiu, continu i permanent, que pretén potenciar el desenvolupament emocional com a complement indispensable del desenvolupament cognitiu, constituint ambdós els elements essencials del desenvolupament de la personalitat integral. 

El desenvolupament emocional és un procés mitjançant el qual es posen en marxa diferents dimensions de la vida emocional. És a dir, la manera en què els infants expressen,comprenen i regulen les seves pròpies emocions, la capacitat de reconèixer si comprendre les emocions dels altres i l'evolució de l'empatia.

En l'etapa de 3-6 anys: s'inicia una nova etapa plena de canvis personals i contextuals que donen lloc a viure situacions emocionals diferents així com canvis en la forma d'expressió de les emocions. En aquesta etapa es dóna el desenvolupament de tres capacitats:

1. La comprensió emocional: 

• Consciència dels propis estats emocionals (possibilitat d'experimentar emocions contràries).
• Comprensió de les emocions dels altres.
• Coneixement de les regles d'expressió pròpies del seu context.

2. La capacitat de regular la intensitat i duració dels estats i de les respostes emocionals, i com afecten als altres.

3. L'empatia i la capacitat de compartir e interpretar les emocions dels altres i d'orientar prosocialment la resposta.

Què podem treballar?

BLOCS	PROCEDIMENTS	FETS I CONCEPTES	VALORS, ACTITUDS I NORMES
1. Consciència emocional	- Reconeixement de les pròpies emocions. - Identificació de sentimetns i emocions. - Expressió de sentiments i emocions.	- Vocabulari emocional: alegria, tristesa, enfat, por, sorpresa, preocupació,... - Reflexió sobre qualitats i sentiments.	- Valoració positiva de les pròpies habilitats. - Apreci per les pròpies qualitats i les dels altres. - Disposició positiva a reflexionar sobre les pròpies qualitats, gustos i preferències.
2. Regulació emocional	- Estratègies que afavoreixen el benestar personal: relaxació, distracció, reestructuració cognitiva,... - Estratègies que ajuden a la reflexió sobre les possibles conseqüències de les nostres actuacions. - Estratègies de resposta verbal en situacions de conflicte interpersonal.	- Control de sentiments i impulsos. - Distinció de formes de sentir-nos millor.	- Iniciativa a l'acció. - Esforç en controlar la pròpia acció.
3. Autoestima	- Expressió d'aspectes positius d'un mateix i dels altres. - Reconeixement de les pròpies capacitats i limitacions.	- Noció d'identitat: coneixement d'un mateix. - Qualitats físiques i formes de comportament pròpies.	- Confiança en les pròpies possibilitats i capacitats. - Valoració d'un mateix i dels altres.
4. Habilitats socio-emocionals	- Interpretació d'expressions facials. - Percebre que senten els altres en situacions concretes. - Experimentació de sentiments compartits amb els altres. - Estratègies de presentació i aproximació positiva als altres. - Estratègies per resoldres problemes quotidians i de relació.	- Habilitas de relació: expressivitat, cooperació, col.laboració, empatia, ajuda als altres, autopresentació,... - Pautes de comunicació no verbal.	- Interès en reconèixer els sentiments que expressen els altres. - Actitud positiva per mostrar conductes d'apreci als altres. - Tendència a establir vincles positius de relació amb els companys.
5. Habilitats de vida	- Identificació de situacions positives i negatives. - Identificació de diferents situacions de la vida.	- Elements que configuren l'escola i la llar familiar.	- Valorar les relacions del nostre entorn. - Valorar els sentiments i emocions viscuts en diferents contextos. - Actitud positiva als canvis que necessiten una millora. - Interès i motivació cap a l'escola.

Què és la competència emocional?

La competència emocional consisteix en un conjunt d'habilitats, coneixements i actituds que permeten comprendre, expressar i regular de forma apropiada els fenòmens emocionals. Inclou consciència emocional, control de la impulsivitat, capacitat per al treball en equip, cuidar-se a si mateix i tenir cura dels altres,... Això facilita una millor adaptació a les circumstàncies de la vida, com ara els processos d'aprenentatge, les relacions interpersonals, la resolució de problemes,... Podem trobar les següents competències emocionals:

1. Consciència emocional:

• Presa de consciència de les pròpies emocions.
• Donar nom a les pròpies emocions.
• Comprensió de les emocions dels altres.

2. Regulació de les emocions:

• Prendre consciència de la interacció entre emoció, cognició i comportament.
• Expressió emocional.
• Capacitat per a la regulació emocional.
• Habilitats d'afrontament.
• Competència per autogenerar emocions positives.

3. Autonomia personal:

• Autoestima.
• Actitud positiva.
• Responsabilitat.
• Anàlisi crítica de normes socials.
• Buscar ajuda i recursos.
• Autoeficàcia emocional.

4. Intel.ligència interpersonal i habilitats socials:

• Dominar les habilitats socials bàsiques.
• Respecte als altres.
• Comunicació receptiva.
• Comunicació expressiva.
• Compartir emocions.
• Comportament prosocial i cooperació.
• Assertivitat.

5. Solució de conflictes, habilitats de vida i benestar:

• Identificació de problemes.
• Fixar objectius adaptatius. Solució de problemes.
• Negociació.
• Habilitats de vida.
• Benestar subjectiu.

Quines actituds pot transmetre l'adult pel que fa al desenvolupament emocional? La intervenció de l'adult.

• Ser capaç d'expressar, en la seva activitat educativa, les diferents emocions a través de gestos, to de veu, expressió verbal,... de forma que sigui un model adequat a imitar.
• Transmetre la importància de l'expressió d'emocions evitant així les possibles sensacions de ridícul en l'infant. Per fer-ho, hem de ser receptius a aquestes expressions per reforçar-les i valorar-les junt amb els altres.
• Ressaltar les conseqüències positives d'expressar el que sentim com a forma de comunicació.
• Propiciar un ambient receptiu per tal d'afavorir una comunicació emocional efectiva. Qualsevol forma d'expressió és vàlida.
• Canalitzar, proposar, ajudar a expressar i simbolitzar allò que té lloc l'etapa del desenvolupament emocional, així mateix com de les necessitats i conflictes que es presentin.
• Crear situacions de relació interpersonal, mostrant estratègies que afavoreixen una bona convivència i clima.
• Vincular les situacions i les propostes en el context més pròxim a l'infant, a fi d'incorporar les seves vivències, els seus problemes, la seva cultura i altres components de la seva realitat.
• Comptar amb la participació i col.laboració dels educadors.

Estratègies d'intevenció pel que fa als diferents apartats que componen l'educació emocional

AUTOCONEIXEMENT I AUTOCONTROL

• Facilitar i ajudar als infants perquè expressin el que senten.
• Donar nom als sentiments.
• Escoltar amb atenció el que diuen els infants.
• Acceptar els seus sentiments.
• Explicar com es senten els adults.
• No fer xantatge emocional.
• Tenir present que els adults som el model emocional dels infants.
• Donar exemple d'autocontrol.
• Ajudar-los a autocontrolar-se.
• Preveure quan l'adult i l'infant es pot sentir desbordat.
• Elogiar-los quan demostrin l'habilitat d'autocontrolar-se.
• Dir-los en veu alta que els estimam.

AUTOESTIMA

• Acceptar l'infant tal com és.
• Valorar positivament les característiques diferencials que fan que cada infant sigui un ésser únic, encara que puguin ser incòmodes.
• Definir normes de conducta i convivència clares, no arbitràries, cosa que no vol dir rígides, dures i que no es puguin negociar.
• No deixar que l'infant sempre faci o aconsegueixi immediatament tot el que vol.
• Establir expectatives altes però realistes.
• Donar un tracte sempre respectuós encara que s'hagi de renyar a l'infant.
• Mostrar que es respecten els seus sentiments.
• Tenir en compte les seves preferències.
• Donar l'oportunitat de triar sempre que es pugui.
• Escoltar i atendre els problemes que presenten els infants.
• Controlar el judici negatiu.
• Fer conèixer quan esteim satisfets d'ells.
• Celebrar els èxits fruit de l'esforç.
• No ser sobreprotectors i fomentar l'autonomia
• No exigir més del que són capaços de fer.
• Compartir responsabilitats domèstiques.
• D'entrada deixar que els infants facin les coses a la seva manera i anar parlant de com es pot millora el que fan.
• Procurar donar bons models.
• Cal parlar com a iguals amb els fills, tenint present, que encara que es puguin compartir temes com a iguals, no som iguals perquè els adults tenim l'autoritat.
• Invertir temps fent activitats junts.

EMPATIA

• Hem de tractar a l'infant tal com ens agradaria que els altres ens tractassin a nosaltres.
• Els adults ens hem de mostrar empàtics recíprocament.
• Esforçar-se per entendre el punt de vista dels infants.
• Tenir flexibilitat davant les normes quan els raonaments dels infants tenen prou solidesa.
• Esforçar-se per entendre i compartir els sentiments dels infants.
• No donar més del que necessita.
• Ensenyar als infants des de ben petits, que els altres també conten. Ajudar-los a controlar el gest egoista que tenen els infants.
• Ensenyar a acomodar-se a les necessitats dels altres.
• Demanar als infants reciprocitat d'amor, atenció i respecte.
• Esperar agraïment.
• Demanar responsabilitats.

HABILITATS DE LA VIDA, RESOLUCIÓ POSITIVA DE CONFLICTES

• Identificar el conflicte. Buscar les causes que l'han provocat.
• Definir objectius.
• Buscar solucions.
• Valorar les diferents alternatives i triar la millor.
• Acordar d'aplicar la solució.

Petit esment a la resolució dels conflictes:

Pel que fa als conflictes, les emocions causen conflictes i els conflictes desperten les emocions. Sovint, les emocions negatives són la benzina de les escalades en els conflictes. 

Les emocions positives ajuden a:

• Resoldre els problemes.
• Ser creatius.
• Respectar la perspectiva de l'altre.
• Millorar la capacitat cognitiva.

Les emocions negatives ajuden a:

• Comprendre i valorar incorrectament les situacions.
• Tenir menys interès en el que l'altre part necessita o vol.
• Posar en un segon pla les pròpies metes. Pot interessar més fer mal a l'altre que estar millor amb un mateix.

Per reconèixer i gestionar les emocions de manera efectiva, cal:

• Reconèixer: emocions en un mateix i en els altres.
• Aclarir: d'on provenen les emocions i què les causa.
• Gestionar: les pròpies emocions negatives.
• Permetre: que l'altra part expressi els seus sentiments, sense llevar-li importància.
• Empatitzar: amb l'altre.
• Reenmarcar: les posicions i interessos d'una manera que resulti emocionalment menys amenaçadora.

A mode de conclusió, l'educació emocional ens pot aportar, primer de tot millorar les competències emocionals que ens pot dur a un benestar personal que derivi en una millorarde les relacions socials i de la convivència en la societat. En definitiva, les persones necessitam competències emocionals per fer front a les situacions personals i socials de la nostra vida i per obtenir l'èxit i el benestar que al final, és el que tots desitjam i necessitam.

Esper que el tema vos hagi agradat i que ara en aquests temps de confinament us pugi venir d'ajuda més que mai. 

Educar la mente sin educar el corazón, no es educar en absoluto. (Aristóteles)

Enllaços:

• Educació Emocional, una filosofia de vida
• Com podem educar les emocions a l'escola?
• Institut per a la Convivència i l'Èxit escolar

Bibliografia:

• L'Educació Emocional a l'Educació Infantil (Grup de Recerca en Orientació Psicopedagògica). Èlia López.
• Educació emocional i convivència. Rafael Bisquerra Alzina. 
• Bisquerra, R. (2009). Psicopedagogía de las emociones. Madrid: Editorial Síntesis.
• Bisquerra, R. (2011). Educación emocional y bienestar. Madrid: Wolters Kluwer España,
• S.A. Bisquerra, R. (Coord.); Punset, E.; Mora, F.; García Navarro, E.; López-Cassà, È.; Pérez-González, J.; Lantieri, L.; Nambiar, M.; Aguilera, P.; Segovia, N.; Planells, O. (2012) ¿Cómo educar las emociones?. Barcelona: Faros, Hospital Sant Joan de Déu 
• Bisquerra, R. i Pujol E. (2012) El gran llibre de les Emocions. Barcelona: Parramón Paidotribo.