QUÈ SENTIM QUAN SORTIM DE CASA? AMB FOTOGRAFIES I COMENTARIS

COM JA SABEM, AVUI DIA, LES FAMÍLIES ENS TROBAM EN UN MOMENT DE CANVI, RETROBAMENT, CONNEXIÓ I EVOLUCIÓ. MÉS QUE MAI NECESSITAM ACOMPANYAMENT EN AQUEST PROCÉS PER AFAVORIR EL BENESTAR DE TOTA LA COMUNITAT, PERÒ SOBRETOT DELS NOSTRES PETITS I PETITES. 

I POT SER, EL MÉS IMPORTANT, ÉS L'ACOMPANYAMENT EMOCIONAL, UNA MIRADA, UN SOMRIURE, UNA ABRAÇADA, UNA BESADA, UNA CARÍCIA, I FINS I TOT SABER QUE T'ESTAN ESCOLTANT I CUIDANT.

QUAN PARLAM D'ACOMPANYAMENT EMOCIONAL PARLAM DE RECONÉIXER I POSAR NOM A LES EMOCIONS, SABER QUÈ ENS ESTÀ PASSANT, QUÈ ESTEIM SENTINT,... AMB PARAULES DOLCES I EMPÀTIQUES. D'AQUESTA MANERA ENS ACOSTAM A L'INFANT DES DEL RESPECTE I L'ESCOLTA I L'ACOMPANYAM PER AJUDAR-LO A CANALITZAR LA SEVA EMOCIÓ. 

ALGUNES PRÀCTIQUES QUE ENS PODEN AJUDAR:

1. COMUNICACIÓ FLUÏDA: ÉS CLAU ESCOLTAR-NOS I COMUNICAR-NOS, EXPRESSANT EL QUE NECESSITEM, EL QUE VOLEM, EL QUE NO, EL QUE ENS AGRADARIA I EL QUE NO, COM ENS HEM SENTIT DURANT EL DIA, QUINA EMOCIÓ ENS HA GENERAT BENESTAR I QUINA ENS HA GENERAT INQUIETUD.

2. VALIDACIÓ: VALIDAR LES EMOCIONS, DONAR-LIS UN ESPAI I UN LLOC.

3. EMPATIA: POSAR-NOS AL LLOC DE L'INFANT I COMPRENDRE-LO. AIXÒ, OFEREIX UNA SITUACIÓ DE BENESTAR RELAXADA I CONFORTABLE. ELS PETITS NECESSITEN AQUESTA EMPATIA PER COMPRENDRE QUE EL QUE ELS HI ESTÀ PASSANT ÉS LÒGIC I SA.

4. RELATIVITZACIÓ: RELATIVITZAR LA SITUACIÓ ÉS ADAPTAR-SE A ELLA, ACOMODAR-NOS I PROVAR QUÈ ENS SERVEIX I QUÈ NO, QUÈ ENS FA SENTIR BÉ I QUÈ NO TANT. 

L'ACOMPANYAMENT EMOCIONAL ÉS CLAU PER AL BENESTAR DELS NOSTRES FILLS I FILLES EN AQUESTS MOMENTS: RECONÈIXER EL QUÈ ESTÀ PASSANT, SABER DE BEN CERT COM ENS SENTIM I FINALMENT TROBAR UN CAMÍ QUE ENS ALLIBERI I ENS RECONFORTI. 

LA NOSTRA PROPOSTA VA ENCAMINADA A AQUEST ACOMPANYAMENT EMOCIONAL. VOS DEMANAM:

1. CONVERSA: A PARTIR DE LES FOTOGRAFIES QUE ENS FEIS ARRIBAR DE LES SORTIDES AL CARRER, AL CAMP,... FACEU LA SEGÜENT PREGUNTA ALS VOSTRES FILLS I FILLES: 

QUÈ HAS SENTIT QUAN HAS SORTIT? 

COM T'HAS SENTIT QUAN HAS SORTIT?

QUÈ HAS SENTIT QUAN HAS ANAT AMB BICICLETA, CORREGUT, BOTAT PER LES PEDRES...?

QUÈ HAS SENTIT QUAN HAS VIST AL VEÏNAT-VEÏNADA?

2. ENVÏAMENT DE LES FOTOGRAFIES D'AQUESTES SORTIDES ACOMPANYADES DE LES RESPOSTES QUE HAN DONAT ELS NINS I NINES, ESCRITES PELS ADULTS. (NO CONSISTEIX EN UNA FEINA D'ESCRIURE PER ALS NINS I NINES).

3. ELS NINS I NINES QUE NO HAN SORTIT DE CASA, LA PREGUNTA POT SER: QUÈ T'AGRADARIA FER EL PRIMER DIA QUE SURTIS AL CARRER? ENS PODEU ENVIAR LES RESPOSTES QUE HAN DONAT ELS NINS I NINES, ESCRITES PELS ADULTS. 

Escoltar els infants en el confinament - el diari de l'educació

L'OBJECTIU D'AQUESTA PROPOSTA ÉS L'EXPRESSIÓ ORAL I EMOCIONAL, AIXÍ COM LA IDENTIFICACIÓ DELS SENTIMENTS I LA SEVA CANALITZACIÓ DES D'UN ENFOCAMENT POSITIU.

PER EXEMPLE:

ANTÒNIA: M'HE SENTIT ASUSTADA, TENIA POR PERQUÈ NO SÉ EL QUE HE DE FER, CADA VEGADA TENC MENYS POR I EM SENT MÉS SEGURA, PERQUÈ TENC MÉS CLAR QUÈ HE DE FER I COM HO HE DE FER. M'HE SENTIT AGOBIADA PER LA MASCARETA, EM MOLESTAVA. PERÒ TAMBÉ, M'HE SENTIT CONTENTA PER PODER TORNAR A CAMINAR I CÓRRER, I PER TORNAR A VEURE EL POBLE I VEURE I SALUDAR A LA GENT.

AQUESTA REFLEXIÓ ÉS TOTALMENT ADAPTABLE A LES  DIFERENTS CONDICIONS I POSSIBILITATS DE CADA INFANT I FAMÍLIA I ÉS VOLUNTÀRIA.

EM PODEU LES FOTOGRAFIES I LES TRANSCRIPCIONS AL MEU CORREU: lila_0285@hotmail.com

MOLT D'ÀNIM FAMÍLIES! 

ENHORABONA A TOTES, PERÒ SOBRETOT ENHORABONA ALS NOSTRES PETITS I  PETITES QUE A LA VEGADA SÓN GRANS PERSONETES. 

TOT ANIRÀ BÉ! 

RUBEN: HE SENTIDO EMOCIÓN POR IR A A CASA DE LOS ABUELOS Y VER A MIS ANIMALES. ESTOY MUY BIEN Y CONTENTO. ME HE SENTIDO MUY BIEN, CON TODAS MIS COSAS, MIS BICIS, MI MOTO, TENÍA GANAS DE VER Y JUGAR CON MI LOCO (PERRO). SIEMPRE VEO A LOS VECINOS EN EL BALCÓN, CUANDO APLAUDIMOS.

LUCAS: Pues si!! Por fin podemos salir a la calle!! Y no me refiero a la terraza que tenemos arriba, sino, a la calle calle!! Esta última semana estuve un poquito más nervioso de la cuenta porque ya se me hacía un poco pesado el encierro, pero ya estamos en la calle!!! Y la verdad estoy emocionado pero también un poco desubicado ya que hacia 2 meses que no salíamos. Me encanta ir con mi moto a toda velocidad y sentir el aire en la cara o solo salir a dar un paseíto largo a pie. Me encanta esta sensación de libertad. Veo gente por la calle, coches, motos y algún que otro helicóptero y me encanta. Lo único que aún no me gusta es que no me dejan ir al parque donde hay más nenes y a veces me enfado un poco. Es que tenemos un parque al lado de casa y mis papás siempre me llevaban allí antes del bichito. Me han prometido que en cuanto se pueda me llevarán con mi hermanito. Tengo muchas ganas de volver al cole y de estar con mis amigos, que aunque no se lo diga los hecho mucho de menos. Ojalá nos veamos pronto me hacéis mucha falta.

LUCAS R.: Primero le daba miedo. Pensaba que vería murciélagos. Luego no quería la mascarilla, decía que se ahogaba. Y por último no quería caminar.

Llegamos a la farmacia después de 10 pasos y ya me pedía volver. Pero aún así iniciamos el paseo. Sin tocar nada y cogidos de la mano pudimos respirar el aire de la calle. Vio que todo era como antes del confinamiento, aunque con distancia y las tiendas cerradas. Su cara empezó a cambiar, empezaba a disfrutar del paseo.. fuimos a una plaza y ya soltó su mano. Empezó a correr. Se sentía libre y disfruto. 

Lucas cómo te sientes le pregunté?

Lucas me miró y con su carrera y sus ojos achinados pude ver que estaba feliz.

Al llegar a casa le pregunté? Te ha dado miedo. No mami

Has visto murciélagos? Y me contestó. Mami tranquila ya no hay coronavirus jajajajajajaja.

PAULA: Repasamos las normas antes de salir y salimos contentas, con prudencia pero sin miedo, entienden bastante bien lo que pasa y no se extrañan de las mascarillas. 

ROSA: He sentido alegría, ha sido muy guay el día y fantástico. Estoy muy contenta de salir y alegre. Y cuando se pueda podremos ver a nuestra familia y amigos. También he sentido un poco de miedo con los patines al principio, después me ha gustado. He ido sola ya con mis patines.Cuando veo a los vecinos es muy guay, bailamos y jugamos a las películas de lejos.

MARIONA: